::El dret a l'Educació en Comunicació

5 i 6 de maig de 2006

L'Educació en Televisió

Xarxa d'Educació en Comunicació (cache) ::

Per un model sostenible de televisió a l'escola

Una idea dinàmica creada i gestionada pels alumnes sobre experimentació audiovisual i televisiva: anàlisi, recursos i difusió

Daniel Miracle i Patrícia Agüera Pàmies

El col·lectiu Neokinok, format actualment per professionals de diferents àmbits com l'educació, la comunicació, la tecnologia, l'art i la sociologia, realitza projectes de televisió experimental. Des de l'any 1998, ha desenvolupat diversos prototipus electrònics relacionats amb el camp de la creació audiovisual i la televisió. Darrerament, aquest col·lectiu s'ha interessat en el món educatiu, plenament conscient de la necessitat d'una educació en comunicació, que es fa palesa no només pel fet de ser aquí ara mateix i participar en aquesta trobada, sinó també perquè és obvi que els estudiants han d'aprendre i practicar amb les tecnologies de la comunicació. És ben sabut que l'estímul mediàtic té molta influència en la societat actual, tant en la construcció d'un món simbòlic que cohabita amb el món real com en la seva possibilitat de manipulació de desigs, necessitats de consum, creació d'opinió, etc. Per tant, hem de crear estratègies d'anàlisi i coneixement per fer front al bombardeig constant d'informació manipulada al qual els nens i joves són tan permeables dins i fora de l'escola.

La nostra proposta contempla un aprenentatge significatiu que comporta una implicació de l'alumnat en tot el procés educatiu, considerant la praxi com un element indispensable. Per tal que els nens i joves no només retinguin els coneixements teòrics, sinó que també els copsin i absorbeixin mentalment, distingint entre el que és simplement aprendre i el que significa l'aprehensió -és a dir, l'absorció de l'objecte a estudiar per part del subjecte cognoscent-, l'aprenentatge ha de ser experiencial-vivencial i ha d'incloure una dimensió lúdica i experimental.

Així doncs, mitjançant aquesta proposta, volem aplicar els nostres coneixements i experiència a l'ensenyament, des de l'educació primària fins al Batxillerat, formant els alumnes perquè construeixin en equip la infrastructura necessària per a crear una televisió experimental i gestionar-la posteriorment sense que la intervenció dels adults sigui imprescindible, amb autonomia. Per aconseguir-ho, els educands començaran a fabricar el seu equipament reciclant materials –activitat que augmentarà llur grau de consciència mediambiental i no consumista- o modificant-ne algun component. El fet que construeixin ells mateixos la maquinària implica un cost reduït, un manteniment més sostenible i una major creativitat.

El nens i joves veuen molta televisió i aquesta experiència audiovisual pot servir per a que ells mateixos crein i controlin els seus propi mitjans. Dels seus continguts preferits es poden inspirar per a fer versions de programes existents i tot jugant aprendran a fer una lectura crítica del mitjà televisiu alhora que poden crear nous continguts i aportar innovacions al llenguatge audiovisual.

Per tal que tot això s'acompleixi, la nostra proposta comporta l'oferta d'una sèrie de tallers on s'inclou la realització tècnica d'un estudi de televisió modular, amb diversos nivells de dificultat, i que implica diferents costos. Cal que els alumnes aprenguin a construir les seves eines, un equipament construït en diferents fases que arribi a formar una estructura amb capacitat per produir i crear continguts televisius. Tècnicament aquesta estructura hauria de comptar amb un plató per fer programes en directe, un estudi d'edició, un sistema radiant i l'accés a Internet. Des de Neokinok estem investigant sobre diferents invents o enginys que seran els futurs elements que composen una televisió de mecànica popular. Els nens han de saber fer funcionar sols aquest equipament, sense adults, i la han de poder mantenir amb solucions senzilles començant per l'automatització de continguts, sistemes de generació d'imatge sintètica, gestió de continguts recopilats de la web, etc. Per exemple: el plató es composa de diverses càmeres que s'accionen prement un botó. El personatge televisiu (l'actor) és també càmera i realitzador. A més, gestiona l'ús de diferents fonts de vídeo o n'automatitza l'edició. La televisió a l'escola hauria de ser experimental, diferent de qualsevol altra televisió convencional, alhora que ofereixen més dinamisme i facilitat de maneig per a l'usuari (en aquest cas, l'alumne) tot donant possibilitats a la creació audiovisual, tant en directe com en diferit. Destacarem que la emissió i difusió és a format final de presentació, i per això es necessiten unes estructures televisives descentralitzades i amb possibilitat d'automatització per garantir la emissió fins hi tot quan ningú no és present.

Considerem important que el fet de construir l'estudi sigui assequible per a totes les escoles i per a tots els cursos. El sistema modular incentiva l'autoconstrucció i permet que cada escola inverteixi el temps i la dotació que es vegi capaç d'assumir per cada curs. A més, està implícita en el projecte la desmitificació de l'estructura televisiva convencional -que no ha de ser ni prohibitivament cara, ni necessàriament exclusiva de grans empreses-, així com el foment d'un accés més democràtic a la tecnologia.

De fet, un dels nostres objectius a llarg termini seria la creació d'una xarxa televisiva entre les escoles, on cadascuna d'elles fos un node de televisió comunitària, així com un centre de recursos per a la creació i la difusió audiovisual. La xarxa esmentada hauria d'estar preparada per a la connexió en directe i hauria de poder intercanviar continguts, produccions, coneixement i dubtes a temps real, així com oferir produccions enllaçades entre diferents centres molt distants geogràficament. Creiem, a més, que, si exercim el dret de tots els ciutadans a utilitzar els mitjans com a servei que han de retre'ls, el projecte podria derivar en la petició d'unes freqüències a l'espai radioelèctric per al ús experimental i un dret dels alumnes a tenir una difusió en una televisió pública a nivell autonòmic.

Finalment, amb aquest projecte pretenem promoure, fomentar i garantir un aprenentatge cooperatiu, creatiu, mobilitzador, transformador, significatiu i transversal. És per això que creiem que els alumnes han de treballar en grup desenvolupant projectes que tindran visibilitat dins i fora de l'escola. L'educació en comunicació i la integració de les TIC al món educatiu han de comptar amb el suport d'un programa de continguts que contempli tant els valors pedagògics com els socials i ètics, com ara: l'acollida de joves immigrants, el plurilingüisme, la interculturalitat, la mediació en els conflictes, l'educació per la pau, la igualtat dels sexes i el respecte dels drets del nen, la prevenció de riscos drogodependències, la cohesió social, el contacte intergeneracional, etc.