La influència dels mitjans de comunicació de masses en la nostra societat és sens dubte poderosa. Els mitjans creen opinió i generen un món simbòlic que en gran mesura es confon amb la realitat, vinculada al consum i a les relacions de poder.

Els mitjans, controlats per grans grups, construeixen una realitat afí­ als interessos econòmics i ideològics de qui els sustenten, ja es tracti dels governs o de grans corporacions amb fins lucratives.

En aquest procés, la possibilitat de comunicar resulta greument danyada i les opinions i interessos de moltes persones queden sense representació. Tot això duu, a més, a la incapacitat de generar altres noves opinions. AL mateix temps, l'esfera de cristall que envolta la producció de continguts televisius posa traves a la creació d'una tradició participativa en aquest àmbit i al desenvolupament de les habilitats comunicatives del gruix de la societat. L'homogeneïtat de les versions de la realitat, fruit d'una falta de pluralisme en les informacions, danya també la capacitat crí­tica de la població, quedant aquesta indefensa davant els continus impactes que pretenen distreure-la i desinformarla.

Paradoxes mediàtiques: L'objectivitat és molt subjectiva. Tenir gran quantitat d'informació no significa estar millor informat. La liberalització de les televisions no ens fa més lliures. La multiplicitat de mitjans homogeneí­za l'opinió. Veure més no és conèixer més.

- Marc legal